.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura de la profecia d’Amós

Això diu el Senyor, Déu de l’univers: «Ai dels qui viuen tranquils a Sió, dels qui es creuen segurs al turó de Samaria! S’estiren en llits de marfil, s’aclofen en els seus sofàs, mengen els anyells més tendres i els vedells engreixats a les estables, improvisen al so de l’arpa, creen com David les seves melodies, beuen el vi en grans copes, i s’ungeixen amb els perfums més fins, però no els fa cap pena el desastre de les tribus de Josep. Per això ara seran els primers en les files dels deportats; així s’acabarà l’orgia dels vividors.»

Am 6,1a.4-7

Salm Responsorial

R. Lloa el Senyor, ànima meva.

El Senyor fa justícia als oprimits, 
dóna pa als qui tenen fam. 
El Senyor deslliura els presos. R

El Senyor dóna la vista als cecs, 

el Senyor redreça els vençuts. 
El Senyor estima els justos. R

El Senyor guarda els forasters, 
manté les viudes i els orfes, 
i capgira els camins dels injustos. 
El Senyor regna per sempre, 
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R

Sl 145,7-10 (R.: 1b)

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud.
Lluita en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna. És per a obtenir-la que vas ser cridat i vas confessar noblement la fe en presència de molts testimonis. Davant Déu, font de tota vida, i davant Jesucrist, que sota Ponç Pilat donà testimoni amb la seva noble confessió, et recomano que guardis irreprensible i sense falta el manament rebut, fins que es manifestarà Jesucrist, el nostre Senyor. Quan serà l’hora, farà aparèixer la seva manifestació aquell qui és de debò feliç i l’únic Sobirà, el Reis dels reis i el Senyor dels senyors, l’únic que té com a pròpia la immortalitat i habita en una llum inaccessible: Cap home no l’ha vist mai, ni és capaç de veure’l. A ell l’honor i el poder per sempre. Amén.

1Tm 6,11-16

Lectura de l’evangeli segons sant Luch

En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. »
Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames.” Abraham li respongué: “Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on sóc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre.” »El ric digué: “Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments.” Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin.” El ric contestà: “No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d’entre els morts, sí que es convertiran.” Li diu Abraham: “Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”.»

Lc 16,19-31

"Busqueu el Senyor busqueu el bé i la justícia"

El profeta Amós (4,4-6) ha desqualificat irònicament el fals culte que agrada als oferents però no a Déu. Qui ha de trobar gust en el culte és el Senyor! Un culte que no porta a la conversió de vida és camí inútil (Is 1,10-20; Jer 7,1s)
La solució és: Cerqueu el Senyor i tindreu vida (5,4.6); Cerqueu el bé i no el mal, i tindreu vida (5,14); Establiu al Tribu nal la justícia (5,15).
Els qui viuen tranquils i es creuen segurs, s’estiren en llits de marfil i beuen el vi en grans copes, però no els fa cap pena el desastre de les tribus de Josep, aquests certament seran els primers en les files dels deportats.
Perquè el Senyor fa justícia als oprimits.
Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, l’amor, la paciència, la mansuetud. El context vital original d’aquesta càlida exhortació sembla l’Ordenació del Pastor d’una Comunitat.
La justícia defineix les relacions amb els homes i la pietat les relacions amb Déu.
La fe, l’amor i la paciència o perseverança (que equival a l’esperança enmig de les proves) constitueixen les tres virtuts cristianes fonamentals.
La imatge de la «lluita en el combat» és la part central i original de l’exhortació amb la novetat de la comparació entre «Jesucrist» que, en presència de Pilat va fer la seva noble confessió i «Timoteu» que, en presència de molts testimonis, vas confessar noblement la fe.
Per això et recomano que guardis irreprensible i sense falta el Manament rebut.
La paràbola contraposa dos personatges (fet habitual en Lc): un pobre amb el nom de «Llàtzer» (com l’amic que Jesús estimava) i un home ric que cada dia celebrava festes esplèndides, però no té nom: no és ningú!
El diàleg entre els dos morts porta un doble ensenyament:
a) Entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa que no es pot passar. El temps per a la conversió acaba amb la mort.
b) Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que algú ressuscités no es deixarien convèncer. Amb la gràcia de Crist tenim ja tot el que ens cal per a la conversió.
Si no ens convertim de debò no serà per culpa de Déu!

Mn. José Luis Arín

 

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES